Manifest
Un espectre plana sobre Espanya: l’espectre de l’Alternativa Democràtica (AD). Aquest espectre lluita contra la immoralitat de la nostra societat que permet i legitima, amb el seu vot, la corrupció política absoluta en tots els poders de l’estat – executiu, legislatiu i judicial – i indefectiblement es converteix en un factor de govern. No es pot governar sense corrupció.
El nostre moviment és pre-polític, perquè no aspirem a la conquesta
del poder, aconseguint el nostre objectiu ens dissolem. Busquem
conquerir l’hegemonia cultural, en tots els àmbits de la divulgació
d’idees sobre la llibertat política col•lectiva com a fonament de totes
les llibertats individuals o drets personals. No reconeixem les
llibertats de ningú, nosaltres constituïm la llibertat de tots.
La llibertat política col•lectiva no té més que un nom per entendre-la i
és la llibertat Constituent. La llibertat col•lectiva és la que ens va
privar el poder constituït pactant amb l’oposició durant la Transició.
Sense la llibertat constituent, no hi ha llibertats constituïdes, tot és
mentida. Per això ningú està segur dels seus drets, es poden donar i
treure a caprici, perquè prové dels epígonos d’un dictador.
Sostenim que a Espanya no hi ha democràcia i durant la Transició no hi
va haver unes eleccions constituents que poguessin legitimar
l’elaboració d’una Constitució. No hi va haver eleccions a Corts
constituents i el Congrés dels Diputats, que era un òrgan constituït, es
va atribuir funcions de poder constituent. L’Abat de Sieyès a la figura
intermitja entre un poder constituït i un poder constituent el va
anomenar «òrgan constitucionari» i aquelles Corts mai van haver de tenir
funcions constitucionaries, allò va ser una «absència» de formació
jurídica.
Alternativa Democràtica coneix molt bé les causes de les calamitats
públiques i la corrupció dels governs, per aquesta raó i sota la
protecció del que ha de fundar una constitució, som rigorosos en
l’observança de l’article 16 de la Declaració dels Drets del Home i
Ciutadà de la Revolució Francesa de 1789: «una societat en la qual no
s’estableixi la garantia de drets, ni determini la separació dels
poders, no té Constitució».
La llibertat política col•lectiva i la democràcia es basen en la
consciència política i volem donar-li a aquesta part de la societat,
desenganyada o que no creu en el sistema o que no vota, d’aquesta
consciència política.
No som utòpics, aprenem de la filosofia i la història política, dels
seus èxits i dels seus fracassos; i, per aquest motiu, ens considerem
hereus dels intel•lectuals europeus i americans amb la intenció de
millorar els principis bàsics de la democràcia representativa.
Influenciat per la celebèrrima obra L’Esperit de les Lleis, Francisco de
Miranda va escriure durant la Revolució Francesa, el que la història no
va fer més que confirmar: : “El pueblo no será soberano si uno de los
poderes constituidos (el ejecutivo) no emana inmediatamente de él, y no
habrá independencia (entre los poderes) si uno de ellos fuera el creador
del otro. Dad al cuerpo legislativo el derecho de nombrar a los
miembros del poder ejecutivo, y no existirá ya libertad política. Si
nombra a los jueces no habrá libertad civil”.
La democràcia formal o política es sustenta en dos elements: la
separació de poders en origen i la representació de l’elector, cap dels
dos es compleix en l’actualitat.
Per a la representació de l’elector proposem el sistema majoritari
uninominal de districte (utilitzat en països com els EUA, el Regne Unit o
França), enfront del sistema proporcional (Espanya, Grècia, Itàlia o
Alemanya). Escollir el president i els diputats en eleccions diferents
fa possible la primera condició: la separació de poders en origen
(Montesquieu), la separació entre el poder legislatiu que pertany a la
Nació i el poder executiu que és de l’Estat.
Alternativa Democràtica, està en contra de tots els partits polítics per
estar incrustats a l’Estat, una autèntica aberració política. No perquè
els partits pertanyin a l’Estat sinó perquè l’Estat els pertany a ells i
se’l reparteixen, i d’això se’n diu Estat de Partits o Partidocràcia,
una forma de govern iniqua, basada en la corrupció. El sorgiment de nous
partits, són agrupacions amb les mateixes finalitats, ser una facció
més per al repartiment del botí que és l’Administració Pública de
l’Estat.
Des del punt de vista de la democràcia; un sistema de poder necessita la
garantia que no hi hagi abús de poder per mitjà de les seves pròpies
institucions, que eviti l’abús, abans que es cometi. Hi ha dos tipus de
sistema, l’americà o anglosaxó, pel qual es decanta AD amb una gran
influència de Montesquieu, i el model francès que és l’adoptat per
l’espanyol, influenciat per Rousseau.
El sistema anglosaxó, es diu cautelar o garantista perquè davant d’un
poder hi ha sempre un altre davant que el vigila i ho controla. El
sistema francès, descansa en la teòrica responsabilitat del polític,
conegut com de retroalimentació o de reacció anticipada. Si aquest
partit no aconseguís les expectatives, en les següents eleccions no
seria reelegit. Aquest sistema tindria sentit si hi hagués molts partits
alternatius i derivessin de la societat civil sense estar finançats per
l’Estat.
El partit polític ha de ser un mediador entre les aspiracions de la
societat civil i de l’Estat, per portar-les a l’Estat. No és possible
que admeti ser finançat per l’Estat perquè ha estat comprat i, des
d’aquest mateix instant, no pot respectar les idees de la societat
civil. El partit polític ha d’estar ancorat en la societat civil i no a
l’Estat. Per aquest motiu neguem que a Espanya hi hagi democràcia i que
la Constitució ens pugui portar a ella.
República Constitucional com a model d’Estat i Democràcia Representativa com a forma de Govern.
Els principis bàsics per a la nostra República Constitucional són LLIBERTAT, VERITAT i LLEIALTAT.
La llibertat es guanya, no s’atorga. La llibertat política col•lectiva
és la llibertat constituent i ha de ser el subjecte constituent de la
nació qui la assolir.
La veritat com a principi d’aquest exercici intel•lectual per reconèixer
l’engany a la llibertat política col•lectiva que va ser la Transició i
el concepte d’una falsa democràcia que ens van imposar.
La lleialtat com a principi de representació del diputat de districte
cap al seu programa electoral i al mandat imperatiu de l’elector. La
lleialtat del districte com a unitat irreductible de la societat on es
sustenta la representació.
El fonament de la Democràcia Representativa és la representació de l’elector i la separació de poders en origen.
La democràcia consisteix en la separació de dues funcions que són
impossibles d’exercir per la mateixa persona. Una exigeix lleialtat al
compromís adquirit amb els votants i, la segona, designa una persona
perquè exerceixi les funcions inherents a un càrrec; prèviament,
aquestes funcions dibuixades, designades, prescrites, descrites en les
lleis i en la Constitució. Aquesta separació de poders només pot
produir-se a través d’eleccions separades en origen, entre el poder
legislatiu (Nació) i poder executiu (Estat).
Alternativa Democràtica proposa:
Poder executiu: elecció del President de la República mitjançant
circumscripció única per a tot el territori nacional. Elecció a doble
volta i per majoria absoluta. El president electe designa lliurement els
membres del seu gabinet de govern i no existeix Ministeri de Justícia.
Poder legislatiu: eleccions representatives a través de
districtes electorals (per exemple de 100 mil habitants), uninominals, a
doble volta, per majoria absoluta i amb mandat imperatiu cap als
electors.
Aquest districte disposa d’una oficina de control reglamentada del
diputat escollit, i té la potestat de substituir-lo per mitjà d’un
suplent quan els electors consideren que no és lleial al programa amb el
qual va ser elegit. El sou del diputat i de l’oficina de control ha
d’estar pagada pel districte. D’aquesta manera el diputat representa al
seu districte, que és qui li paga, i amb la seguretat que si no compleix
amb el seu programa, se li substitueix per un suplent que estarà en la
mateixa papereta amb el qual està obligat a presentar-se. Aquesta Cambra
de Representants o Assemblea Legislativa, tria als membres del Consell
de Legislació.
Els partits polítics, sindicats i patronals mai puden estar finançats
per l’Estat a semblança al règim anterior. Proposem que únicament es
financin per mitjà dels seus afiliats.
La ciència política neix de la unitat irreductible de representació que
està al districte electoral de la qual emana l’acció legislativa que
pertany a la Nació.
Poder judicial: elecció del President del Consell de Justícia per
majoria absoluta entre tots els implicats en l’administració de
Justícia (magistrats, jutges, fiscals, lletrats de l’administració,
advocats, procuradors, notaris, professors d’universitat etc.) amb
pressupost i policia judicial pròpia. El president electe tria als
membres del Consell de Justícia.
Apareix per primera vegada el concepte de COSOBERANIA, deixant en mans
de l’elector la decisió sobirana. Fins avui el concepte de sobirania
segons Max Weber i acceptat per tots, pertany a qui té el monopoli legal
i institucionalitzat de la força que és del govern de l’Estat.
Aquesta novetat consisteix en l’equilibri del poder legislatiu i
executiu, que permet que la sobirania estigui compartida entre el Govern
de l’Estat i la Assemblea legislativa nacional, sabent que cada un
d’ells, té en si mateix la facultat de dissoldre l’altre. En cas de
conflicte entre l’Estat i la Nació, l’Assemblea legislativa pot
destituir en qualsevol moment al President del Govern o cap de l’Estat, a
condició que l’Assemblea quedi dissolta o viceversa.
La decisió sobirana pertany al cens electoral que és qui dirimeix, en
cas de conflicte definitiu, en unes noves eleccions legislatives i
presidencials. L’existència d’aquest dret serà força de dissuasió
suficient perquè tots dos poders trobin un punt d’equilibri on es
resolgui el conflicte.
Abstenció Activa i conscient fins a la llibertat constituent
Defensem el principi de representació política de l’elector i és la
causa que ens impedeix anar a les urnes. L’abstenció és un dret que
obliga el que no està d’acord amb les regles del joc de l’actual
oligarquia de partits. Assolir una hegemonia cultural d’un mínim del 60%
del cens electoral de Abstenció Activa, causaria la deslegitimació del
poder (Auctoritas vs. Potestas) i com a conseqüència a l’obertura d’un
període de llibertat constituent.
El poder és una relació entre el governant i qui ho tolera i manté que
són els governats. L’abstenció activa deslegitima el poder. En unes
eleccions, l’abstenció, el que procura és disminuir la tensió o
intensitat d’aquesta relació de poder, augmentant la del que obeeix i
baixant la del que mana, i això es tradueix en una falta de respecte.
L’abstenció retira als governs l’autoritat, mantenen el poder (potestas)
però perd el respecte a la realitat.
L’acció de votar és un dret polític i no un deure cívic. Si els partits
polítics no estan arrelats en la societat civil sinó a l’Estat, és
impossible que ens puguin representar. Els partits polítics han de
portar les aspiracions de la societat civil a l’Estat, si són una facció
de l’Estat, el principi de representació ha estat substituït pel de
identificació i com a conseqüència la integració de les masses a
l’Estat. La servitud voluntària del votant legitima d’aquesta forma la
corrupció.
Conclusió
La societat governada ha de conèixer el que és llibertat política
col•lectiva, democràcia formal i República Constitucional, per
aconseguir l’obertura d’un període de llibertat constituent. El nostre
moviment ha d’adquirir la potència per iniciar l’acció alliberadora amb
la part més intel•ligent de la societat professional i treballadora, la
joventut universitària i els jubilats en plena maduresa de les seves
vides.
El caràcter moral de les persones es determina en les accions i per
aquest motiu demanem la difusió del manifest i la ABSTENCIÓ ACTIVA. No
podem votar als partits polítics corruptes per estar ancorats a l’Estat i
sense representació de l’elector. L’acte de votar no és un deure cívic
sinó un dret polític. Cap ciutadà de principis i conscient de la
degeneració mental que representa, votaria llistes de partit. La passió
de votar prové d’un sentiment del deure derivat d’una altra passió més
profunda. En concret; de la passió d’obeir, tan conreada en la nostra
història recent, instrumenta l’alienació partidista del poble i assegura
la vida d’una classe política oligàrquica i degenerada.
El nostre moviment no es completaria sense un esquema d’acció
col•lectiva per aconseguir l’obertura d’un període de llibertat
constituent que permeti triar, en referèndum no plebiscitari, el sistema
electoral majoritari a doble volta i amb separació de poders on
reflecteixi amb naturalitat l’oposició ontològica entre societat
(legislatiu) i Estat (executiu), i altres opcions sobre la forma d’Estat
i de Govern que existeixen sempre en tota societat plural. Cap
alternativa constitucional pot ser exclosa sense atemptar contra la
llibertat política constituent. Amb aquesta finalitat, Alternativa
Democràtica ha redactat aquest manifest.